CONCLUSIONS PROVISIONALS
 
    SITUACIÓ ACTUAL

  • Estem vivint un canvi d’època i no només una època de canvis. La dimensió i abast dels canvis econòmics i socials són de tal entitat que ens obliguen a parlar de nova economia i de nova societat en aquests inicis del segle XXI. Creixen i es diversifiquen les situacions de desigualtat, exclusió i precarització, i es generalitza la sensació de risc i incertesa. Tot plegat ens obliga a plantejar de nou el paper i les responsabilitats de les institucions públiques, les seves relacions amb els sectors mercantils i sense ànim de lucre i debatre noves formes d’actuació i de gestió pública, en un marc de compromís amb la recerca de la cohesió i inclusió social, i en un marc de creixent europeïtzació i internacionalització dels problemes i dels debats.

  • No ens sembla que tinguem les administracions que serien necessàries per fer front als nous reptes socials plantejats. Tenim velles administracions. Els reptes amb els quals s’enfronten els gestors públics avui no són, per tant, només de millora de l’eficàcia i eficiència de la seva acció, per importants que continuïn sent aquests aspectes. Són també reptes de gestionar els afers públics amb transparència, amb voluntat de respostes integrals a problemes que no accepten segmentacions o especialitzacions “ministerials” tradicionals, i que requereixen aptituds relacionals i de generar complicitats socials, dins d’un concepte d’espai públic que no es confongui amb l’àmbit propi del sector públic.

  • Per gestionar aquests processos de canvi i per adequar la legislació a les necessitats de la nova societat es requereix un liderat polític que implica la inclusió en les agendes polítiques de la reflexió sobre la gestió pública.
  •  
        PROPOSTES

    1. L’elaboració urgent, sota la responsabilitat del Parlament de Catalunya, d’un Llibre Blanc sobre la situació de les administracions públiques catalanes, que generi consens polític i social sobre els canvis a emprendre.

    2. Un reforçament urgent de les capacitats d’actuació de la Sindicatura de Comptes que superi els necessaris controls de legalitat comptable, i els complementi amb anàlisi de resultats i avaluació de polítiques contribuint a la transparència i al control de la societat catalana.

    3. Emprendre una descentralització de les administracions públiques catalanes que reforci el paper de les persones i les seves responsabilitats i implicacions.

    4. Crear un espai o fòrum de diàleg entre polítics electes i gestors públics per generar liderat polític i capacitat de canvi.

    5. Afavorir la mobilitat i l’intercanvi d’experiències entre gestors i administracions en el si de la Unió Europea.

    6. Afavorir un espai de retrobament entre universitats, Escola d’Administració Pública i altres actors de recerca i formació per afavorir les necessitats de canvi i transformació de les administracions catalanes.

    7. Demanar al Govern de la Generalitat i als òrgans de govern de la resta d’administracions catalanes ple suport per a impulsar aquest conjunt de processos de millora ètica en les nostres administracions.

    8. La creació d’un Consell o Comitè de Valors representatiu de tots els àmbits i nivells del sector públic i amb la participació de la societat catalana que coordini les tasques de concreció, seguiment i avaluació de les normes de conducta de la vida pública i dels seus valors fonamentals.

    9. Establir, amb l’ajuda del Comitè de Valors acords amb altres institucions per a l’establiment d’accions formatives específiques en el camp dels valors adreçades al personal de l’Administració.

    10. Elaborar una guia general dels principis comuns i valors fonamentals de conducta que es concreti en un codi ètic i en guies específiques adaptades a aquelles funcions, categories, tipus de serveis o nivells d'agents que reclamin per la seva naturalesa principis d'actuació diferenciats.

    11. S’ha de tenir present la vocació pedagògica dels textos, la seva difusió massiva, els seminaris de formació i sensibilització, l'estudi de casos i la seva aplicació, així com l'avaluació de la seva operativitat.

    12. El compromís de liderat ètic dels alts càrrecs i de la resta de directius és fonamental per a l’enfortiment i la regeneració de les normes de conducta de la vida pública.

    13. L’orientació als ciutadans és una via clau per a la millora de l’ètica de la gestió pública i una excel·lent ocasió per a garantir l’equitat en els serveis, incrementar els mecanismes de transparència, l’accés a la informació, els sistemes de participació i de consulta o els procediments d’avaluació i seguiment del servei públic.

    14. Donat que les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són un instrument, requereixen d’un referent clar per a la seva aplicació, tant pel que fa a la definició dels objectius als quals han de servir com pel que fa als models de gestió i organització. Per a la bona aplicació d’aquestes, cal un projecte continu de canvi integral que, més enllà de les modificacions puntuals que afecten una petita part de l’organització o només la seva vessant externa, transformi la manera de treballar i de relacionar-se.

    15. Cal reduir el recel i la por que generen les TIC creant una cultura de confiança tant amb les persones responsables de liderar i implementar-les com amb les eines tecnològiques.

    16. Ens trobem davant una oportunitat única per fer efectiu el treball en xarxa entre totes les administracions, fer realitat la transparència d’elles, així com la coordinació interadminstrativa i els serveis al ciutadà, assegurant la comunicació entre tots els agents participants.

    17. L’aplicació de les TIC a les Administracions públiques ha de partir de la vocació de servei públic a la societat que les justifica i legitima. Cal avançar en la superació dels desequilibris per raons de formació, de territori i socials.

    18. Avançar en aquesta línia significa també conèixer quines son les necessitats i què és allò que busquen els ciutadans i com les Administracions poden satisfer-les. Per respondre efectivament, també cal repensar les dinàmiques d’actuació i de prestació de serveis de les organitzacions públiques, modificant el llenguatge per fer-lo més entenedor i assequible, estructurant els continguts i la informació de tal manera que els ciutadans puguin utilitzar-la fàcilment.

    19. La correcta implantació de les TIC a l’Administració requereix d’una reenginyeria de processos i cultura de treball transversal que afecta principalment tots els gestors públics de les diferents administracions.

    20. El desenvolupament de programes d'impuls de les TIC a les nostres administracions requereixen del compromís dels diferents agents vinculats al desenvolupament de polítiques públiques, així com de la dotació econòmica suficient.

    21. Cal un reconeixement clar dels directius públics com a actors clau del funcionalment de les Administracions, seguint tendències pròpies dels països més avançats. Aquest reconeixement implica la consolidació d’un espai gerencial construït amb criteris de professionalitat.

    22. L’espai de la direcció pública és alhora diferent i complementari dels que corresponen a la política i a les professions públiques.

    23. Institucionalitzar la direcció pública no suposa fer una opció tecnocràtica o despolititzadora. Pel contrari, ha de promoure i enfortir el paper rector de la política al capdavant de les institucions.

    24. Per tal d’institucionalitzar la funció directiva cal crear un marc d’estructures i procediments que inclogui:
      a) Un marge propi de decisió dels directius en matèries pròpies de la gestió.
      b) Un conjunt de mecanismes de responsabilitat i rendició de comptes.
      c) Regles de joc específiques que garanteixin alhora la professionalitat dels directius i la flexibilitat que necessita la seva gestió.

    25. Per fer tot això possible es demana als Governs:
      a) Un liderat compromès amb reformes de l’Administració orientades cap a:
      - La reducció de rigideses burocràtiques
      - La gestió per resultats
      - La receptivitat davant dels ciutadans, l’avaluació, la transparència i la rendició de comptes
      b) Avançar cap a un estatut de directius públics que integri normes pròpies sobre accés, promoció, mobilitat, incentius i responsabilitat.
      c) Donar un fort impuls a la formació de directius públics.

    Per finalitzar es proposa adquirir el compromís de fer la divulgació i el seguiment de les conclusions generals del Congrés així com organitzar el II Congrés Català de Gestió Pública el 2004.

    El Congrés pren l’acord d’impulsar i promoure l’associacionsime professional dels directors i gestors públics per tal de continuar la tasca endegada en aquest I Congrés.